'Durant molts segles una part de la humanitat s'ha cregut víctima d'un Destí sobre el qual l'home no tenia cap control. Durant altres llargs períodes la humanitat a cregut que aquest Destí estava obert a la influència dels homes de pregària (els espiritual dins la religions), però experiències amargues de tota mena l'han despertat d'aquest "somni dogmàtic", per la qual cosa ha començat a somiar d'arribar a l'edat il.lustrada, que la faria lliure. Aquestes il.lusions s'estan esfondrant, però. N'hi ha prou amb donar un exemple d'ordre econòmic: la diferència entre el 20% de la població més rica del planeta respecte al 20% de la població més pobra, el 1960 era de 30 a 1; el 1999 era de 82 a 1, i avui l'abisme es encara més gran. ¿Serà l'anomenat monoteisme del mercat un nou ídol?
En poques paraules: una part de la humanitat sent (sovint incoscientment) que el que està en joc en el món actual és més que un canvi d'hàbits o bytes en l'ordinador, que cal quelcom més radical que un gir cap a la dreta o l'esquerra, o que una democràcia més veritable, o que una distribució més equitativa de les "riqueses" o dels "recursos" de la Terra. (...)
L'experiència històrica de la humanitat no ens permet creient que serem millors que els nostres avantpassats.' Raimon Panikkar, Mite, Símbol, Culte.
