No diré pas que he malversat la vida,
que si la cara et somriu
és que les aïgues baixen netes
i ens hem banyat tots dos al mateix gorg.
Després anem pel corriol de les paraules
cap a la casa del silenci
que hi ha al cim del turó
i ens asseiem al banc de pedra.
Tot convergueix en una flor
mirada i no collida.
Després convé i és necessari
separar-se i servir.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario